Likóvrissi és un poble de grecs cristians sota domini turc, a principis del segle XX. Cada set anys, per Setmana Santa, s'hi interpreta un Misteri en què els paisans fan de Crist i d'apòstols. El pope els alliçona perquè s'impregnin dels seus papers: es tracta de llegir un xic, no gaire, els Evangelis i de fer una vida decent mentre preparin la Passió. Però la gràcia del text s'encomana a la viuda de vint anys que es prostitueix, al pastor que baixa de la muntanya, al cafeter i al marxant… Ella és Magdalena, ell Jesús, els altres Jaume i Pere; un sentiment nou els uneix com els dits d'una mà. I quan al poble arriba una corrua de gent famèlica que ha sobreviscut a una matança, aquell sentiment els dicta de plantar cara als notables que volen treure's de sobre els refugiats. El Crist de nou crucificat és, amb Alexis Zorbàs , la novel·la més llegida de Nikos Kazantzakis. La set de justícia que mou els seus personatges és la mateixa que va dur l'autor a explorar el cristianisme al mont Atos, el leninisme a Berlin i la revolució a la Unió Soviètica, amb Panait Istrati i Victor Serge. Idealista híbrid i actiu, l'Església ortodoxa el va declarar sacríleg, el Vaticà va inscriure a l'índex una de les seves novel·les i el jurat del Nobel li va negar nou vegades el premi. El públic d'arreu del món s'ha cuidat de consagrar-lo i és un dels autors més populars del segle XX.