Encara viu qui ho conta és una obra de teatre documental escrita a partir d'anys d'investigació i entrevistes a diverses dones nascudes als anys 30 del segle XX a un municipi de l'interior de les comarques valencianes. L'obra recull les maneres de viure i d'entendre la vida, els usos i costums d'una generació que va arribar a viure un temps molt diferent al nostre. Una generació de dones que van dedicar la seua vida a les cures dels altres, al treball del camp, a la supervivència quotidiana en temps de postguerra i de silenci. Amb aquesta peça, Almudena Francés i Ismael J. Sempere reivindiquen el paper de la dona en un món que sempre ens ha estat explicat des de la perspectiva dels homes: les feines, els drames i els pesars ocults, el paper imprescindible de les dones perquè el món de tots poguera anar avant. Un relat escrit exclusivament amb les paraules, les cançons i la cosmovisió d'aquestes dones. L'obra traça un fil entre la vida i la sang: la sang del part, la sang als genolls de la infància, la sang de la guerra, la menstruació, la sang que bull i la sang que es para. Teatre de la memòria, teatre de les cures, teatre per fer viure les veus que el vent ens va portar.